Seguim viatjant en un intent per apropar-nos a l’horitzó que sempre se’ns presenta tan llunyà. Solquem els cels i al glaçar-se els cristalls de les finestres recordem el mateix instant viscut en un passat proper, o pot ser no tant. I veiem un patró de comportament, una infinita cerca per ampliar les nostres experiències, que acaba convertint-se en una repetició d’accions passades però realitzades en llocs nous. El consum estètic. La ràpida digestió de les imatges. Cúmuls de pedres que s’alcen front a nosaltres pensant-se eterns, vanagloriant a certes cultures i alimentant al monstre de l’autosatisfacció. I continuem viatjant.

Castelló, abril de 2024

DOI: 10.13140/RG.2.2.22181.51682/1

Descàrrega lliure (pdf): https://lc.cx/h9usmK